EXPOSICIÓ “Escoles d’altres mons”

“Escoles d’altres mons” és una exposició itinerant de la Diputació de Barcelona que té l’objectiu de donar suport als ens locals en l’àmbit de la coresponsabilitat educativa i, en concret, d’aprofundir i conscienciar la població sobre valors com ara el dret a l’educació, la solidaritat, la tolerància i la diversitat. Aquesta exposició és un projecte educatiu de sensibilització sobre el dret a l’educació i sobre les desigualtats socials, i representa un instrument idoni per millorar els nostres pobles i ciutats i per construir una consciència cívica i ciutadana.

Des de l’any 2006 compta amb el suport de la Diputació de Barcelona i des d’aleshores ha pogut exhibir-se en més de 50 municipis de la demarcació. L’excel·lent treball del fotoperiodista Kim Manresa, així com el fil conductor de l’exposició, sota el comissariat de l’escriptor salvadorenc Carlos Ernesto García, ens condueix a reflexionar al voltant del dret de totes les persones a l’educació com a eix principal per poder desenvolupar-se davant les injustícies i les desigualtats socials, amb el convenciment que només es poden eradicar per mitjà de l’educació i, alhora, amb l’exigència que aquesta sigui una prioritat de les administracions públiques i dels organismes internacionals.

A través de 50 fotografies, 16 de les quals serveixen de base per treballar a les aules i aprofundir en els valors de la solidaritat, la inclusió i la importància de l’educació, les escoles, els professors i la ciutadania en general fan un viatge per diferents indrets del món.

Carlos Ernesto García és el comissari de l’exposició. Escriptor i periodista salvadorenc: “La mirada del Kim té molt a veure amb l’acompanyament i, per tant, amb la solidaritat. D’aquí la universalitat del seu missatge. Si us fixeu bé en el que aquella mirada vol dir, en el que aquelles mans sobre els quaderns desitgen transmetre, haureu descobert que el món és una espècie de calidoscopi al qual caldrà donar petites voltes per trobar formes noves, belles i, sobre totes les coses, humanes”.

[Gerència de Serveis d’Educació. Diputació de Barcelona]

Podeu venir a visitar aquesta exposició amb valor educatiu i artística del 7 a finals de novembre de 2018 en horari d’obertura de la biblioteca.

Us hi esperem!

Anuncis

EXPOSICIÓ “Merletti i l’esport al primer terç del segle XX”

A la dècada de 1920, a Barcelona es va materialitzar de forma evident la presència d’espais per a la pràctica esportiva i l’associació de persones al seu entorn. Amb motiu de l’Exposició Internacional, Montjuïc es convertia, a partir de 1929, en un indret de referència esportiva del qual fotògrafs com Alessandro Merletti (1860-1943) van deixar testimoni gràfic.

L’aparició de la pràctica esportiva va tenir lloc dins d’una societat marcadament masclista. La presència de la dona era minoritària en la majoria dels esports –amb excepció del tennis o l’esquí– però no va ser fins a la República que es va avançar en aquest sentit. Merletti es va interessar en aquesta evolució i va ser el cap visible del col·lectiu de reporters gràfics durant molts anys, tot fugint de l’ortodòxia professional i imposant una nova mirada a la realitat.

La selecció d’imatges que donen forma a l’exposició, procedents de l’Arxiu Històric Fotogràfic de l’IEFC, il·lustren aquest plantejament i mostren, sobretot, l’interès i la participació de la gent en el fet esportiu i en els protagonistes indiscutibles (ciclistes, boxejadors, aviadors, futbolistes…) del que va ser una època daurada de l’esport a Catalunya.

[Comissariat Jordi Hernández]

Podeu venir a visitar l’exposició del 2 al 26 de novembre de 2018 en horari d’obertura de la biblioteca.

EXPOSICIÓ “Ocellam”

L’exposició és un homenatge literari als ocells. Són motiu d’estudi de la ornitologia (branca de la zoologia que se n’encarrega), però també són objecte de cultura (per dir-ho amb paraules de Miquel Rayó al seu llibre Aucellari), capaços de generar art ja sigui visual, tèxtil, literari, musical o lúdic.


D’entre les variades espècies d’ocells existents, s’han escollit set: l’oreneta que ens desperta matinera lleva’t, lleva’t dematí; el rossinyol amb el seu dolç tau, tau, tau, xirivists; el pardal d’enganxosa xerradissa xerritx, xerretx; el colom pagat de si mateix que parrupeja jo só més guapo que tu; el corb amb el seu tenebrós carn, carn; l’oriol de piulada fixa figues flors, figues flors; la merla cridant xuca’t, xuca’t.
Us volem apropar el món d’aquests set ocells de la mà de textos redactats per escriptors i gent de lletra que han mostrat un interès respectuós (no exempt de sàtira, a cops) vers el món dels animals de ploma. Autors com Jacint Verdaguer, Josep Maria de Sagarra, Josep Carner, Pere Quart, Joan Amades, Pau Bertran i Bros, Tomàs Garcés, etc. ens han llegat escrits que ens conviden a girar la vista amb curiositat cap aquestes bestioles de vol incansable, que entre moltes altres coses, alegren la celístia amb els seus cants i que netegen d’insectes els nostres camps.


Però encara hi ha més. Es tracta de dos personatges literaris als quals volem fer referència, donada la seva estreta relació amb el món dels ocells. Es tracta de Peter Pan (el nen-ocell creat per James Barrie) i Papageno (l’ocellaire encarregat d’atrapar ocells per a la Reina de la nit a canvi de menjar i beure aparegut al llibret de l’òpera La flauta màgica de Mozart).

En definitiva, set animals de ploma i dos personatges literaris (què són, al seu inici, el teatre i l’òpera on van néixer Peter Pan i Papageno sinó pura paraula?) vistos des del seu vessant científic, artístic i popular. Per això els saludem amb un cordial VENIU, OCELLS, AMICS!’
[Roser Ros i Vilanova – comissària exposició]

Del 2 al 23 d’octubre de 2018 en horari d’obertura de la biblioteca.

Us hi esperem!

EXPOSICIÓ “Trajectòria d’escola verda d’Els Gallarets”

Com cada any l’escola bressol municipal “Els Gallarets” exposa el treball realitzat durant el curs a la sala polivalent de la biblioteca. Aquesta escola sempre ha treballat diferents aspectes mediambientals per tal d’afavorir una actitud responsable i respectuosa amb el medi natural i el nostre entorn. D’aquí el distintiu d’escola bressol verda.

Però a més a més aquest any els han atorgat el “Premi Escoles Verdes de la Generalitat de Catalunya 2017” en la categoria de trajectòria de millora continuada en el procés d’ambientació integral del centre.

Moltes felicitats!

 

 

 

 

 

 

 

 

Podeu venir a visitar l’exposició del 5 al 28 de juny en horari d’obertura de la biblioteca. Us hi esperem!

Exposició “LOLA ANGLADA. Memòries 1892-1984”

La mostra, que fa un repàs de la trajectòria artística i vital de Lola Anglada, és una adaptació de l’exposició-homenatge que va acollir el recinte de l’Escola Industrial fins el gener de 2016 i està basada en el llibre “Lola Anglada. Memòries 1892-1984” de les autores Núria Rius i Teresa Sanz.

Lola Anglada va ser la il·lustradora catalana més prolífica de la primera meitat del segle XX i la primera dibuixant professional de Catalunya i d’Espanya. Artista polifacètica, a banda de dibuixant il·lustradora també va ser escriptora, decoradora, pintora, ceramista i escultora. Va ser una dona compromesa amb el seu temps i el seu país, catalanista i republicana. Acabada la guerra civil, no va voler exiliar-se i es va refugiar a Tiana, on, aïllada de tot, les seves obres van perdre els compromís social que les havia caracteritzat.

Estudià a Llotja amb A. Utrillo, però el seu veritable mestre fou Joan Llaverias, amb el qual exposà l’any 1912 a Barcelona (Faianç Català).

Des de molt jove també col·laborava com a escriptora i dibuixant en revistes, preferentment infantils com ara En Patufet, bé que també treballà per al Cu-cut!. L’any 1916 presentà una exposició individual a les Galeries Laietanes consistent en il·lustracions de contes de Perrault i de Wilde, que romangueren inèdites. L’any 1917 foren publicats els primers llibres amb dibuixos seus (Magraneta i Taronges d’or, texts de Pere Aldavert). L’any 1920 aparegué Contes de Paradís, primer llibre que escriví i il·lustrà alhora.

Es traslladà a París, on treballà per a les editorials Hachette i Nathan fent dibuixos per a llibres de text i contes infantils. Paral·lelament, a Barcelona hom continuà publicant treballs seus (1927: il·lustracions per a Alícia en terra de meravelles), també en revistes com ara Virolet, La Mainada, La Rondalla del Dijous o La Nuri (que fundà, dirigí i edità entre el 1925 i el 1926). L’any 1928 obtingué un gran èxit amb En Peret, història meravellosa narrada i il·lustrada per ella mateixa. Es mantingué dintre de la mateixa línia amb Margarida (1928), Monsenyor Llargandaix (1929) i Narcís (1930). Aquestes quatre obres constitueixen el nucli essencial de la seva producció. L’any 1933 publicà una sèrie de contes curts tals com Clavellina i Crisantem, El príncep teixidor, Ametllonet, etc.

Durant la guerra civil realitzà El més petit de tots (1937), editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat, i també sèries de dibuixos amb personatges i temes de la guerra que s’aparten substancialment de la imatge tòpica a la qual se circumscriu sovint la seva obra. A l’acabament de la guerra es retirà de la vida pública i canvià el caràcter dels seus llibres (a partir d’aleshores, sobretot de bibliòfil) així com llur temàtica. Hi predomina el caràcter evocatiu. El tema de la Barcelona vuitcentista, que ja havia tractat anteriorment (il·lustracions a D’Ací i d’Allà), reapareix a La Barcelona dels nostres avis (1949), creació personal, o al conjunt de dibuixos realitzat per complementar les Visions Barcelonines 1760-1860 de Francesc Curet (1952-58). Realitzà així mateix projectes de decoració i escenografia. La meva casa i el meu jardí (1958) ha d’ésser vist com un llibre de records. Tampoc no deixà de recrear els seus personatges més populars en obres com ara Martinet (1962).

Reuní una important col·lecció de nines antigues que continuava la iniciada pel seu pare (actualment al Museu Romàntic de Sitges). Entorn d’aquest tema escriví Les meves nines (1983). Romanen inèdits alguns escrits amb pensaments i memòries. Els seus dibuixos, d’una sensibilitat i un refinament exquisits, parteixen de l’estètica noucentista i palesen alhora un bon coneixement de l’obra d’altres il·lustradors infantils anglesos o francesos. (enciclopedia.cat)

Podeu visitar l’exposició del 7 al 31 de maig de 2018 en horari d’obertura de la biblioteca.

Exposició “El bosc dels contes”

Un bosc ple d’arbres de gairebé 2 metres d’alçada, un recorregut màgic acompanyats de personatges il·lustrats pel conegut Joan Turú, zona de font i descans i cistelles plenes de contes que fan reflexionar sobre els estereotips de gènere i demostren que qualsevol, independentment de si és nen o nena, pot escollir lliurement el que vulgui. Aquests són els elements bàsics d’”El bosc dels contes”, una exposició itinerant que va posar en marxa el Consell Comarcal del Bages, amb el suport de la Diputació de Barcelona, i que aquests dies la tenim a la sala polivalent de la biblioteca.

Els objectius d’aquesta exposició són oferir contes sense estereotips de gènere, sense desigualtat, on els personatges siguin lliures; mostrar versions més igualitàries dels contes tradicionals; fer repensar la utilitat de les versions antigues en la societat actual; aprendre a detectar el biaix sexista dels contes i eliminar-lo; i ampliar el ventall de contes disponibles a les escoles i llars del Bages.

Al matí, l’exposició serà visitada per escoles del municipi de Santpedor, i hi haurà una dinamitzadora que guiarà els infants, explicant-los contes i motivant la seva participació.

A les tardes l’exposició serà de visita lliure, en horari d’obertura de la biblioteca.

Del 3 al 20 d’abril de 2018.

Us hi esperem!

 

Exposició “Joan Fuster. Mesura de totes les coses”

Diu Raimon, la veu i el crit del país, que “Ell em va descobrir el país”; l’editor Josep Maria Castellet afirma que “difícilment trobarem a la segona meitat del segle XX una altra figura d’una influència tan gran sobre la literatura dels Països Catalans”…

L’escriptor Josep Iborra afirma que a ell “no hi ha ningú que el pose en dubte com a escriptor”; el lingüista Vicent Pitarch deixa anar que ell “és l’intel·lectual més lúcid que hi ha hagut en tot el País Valencià al llarg del segle XX” (i un dels dos o tres dels Països Catalans, afegeixo jo); la seva obra “no és un document d’època, sinó d’actualitat” afirma el filòleg Antoni Seva; quan morí, Andreu Alfaro comprengué que s’havia quedat orfe “perquè havia perdut la persona amb qui jo em confessava cada setmana”; i Lluís Llach reconeix que ell “ens va obrir les portes d’una catalanitat molt més complexa, molt més àmplia, molt menys egoista, molt més plural, molt diferent”.

Són algunes de les respostes a les trenta-tres entrevistes que conté el llibre-dvd “Ser Joan Fuster” (Jordi Martí Font. Espai La Fàbrica)

Ara podeu contemplar el fons bibliogràfic i documental que posseeix la biblioteca amb la finalitat de donar a conèixer la figura i l’obra de l’escriptor valencià en commemoració del 25è aniversari de la seva mort.

De l’1 al 27 de març de 2018 (en horari d’obertura de la biblioteca)